Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
James Wilson
Història
Història del dret
Jurista i estadista escocès naturalitzat nord-americà.
A 21 anys emigrà a Amèrica, on exercí com a advocat Membre del congrés continental i president del comitè Defensa de Filadèlfia seu del govern, fou un dels signants de la Declaració d’Independència 1776 A la gran Convenció Constitucional del 1787 fou el més erudit dels membres, i una gran part dels mèrits de la constitució americana són d’ell és famosa la seva frase “El poder suprem no està en els estatuts, sinó en el poble així com els estatuts són per damunt de les legislatures, el poble és per damunt dels estatuts” Cridat per Washington a la cort suprema 1789, hi donà la cèlebre sentència…
Andreu Muntaner i Darder
Geologia
Geòleg.
Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen Nota sobre los aluviones de Palma 1954, Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…
Maria Eugènia Cuenca i Valero
Política
Política.
Llicenciada en dret, fou militant i fundadora de Convergència Democràtica des del 1975 Ocupà entre 1982 i 1986 la Secretaria General d’Ensenyament d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya Diputada al Congrés entre 1986 i 1992, entre el desembre d’aquest any fins al febrer del 1995 fou consellera de governació de la Generalitat de Catalunya En 1999-2003 fou novament diputada al Parlament de Catalunya Presidí la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local 1999-2003 i formà part del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió…
Jesús Caldera Sánchez-Capitán
Política
Polític castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, dret i sociologia, entrà a militar en el PSOE el 1979, i a partir de la segona legislatura al Congrés s’incorporà com a diputat socialista Després de representar el PSOE en diverses comissions parlamentàries, d’ençà del 1993 entrà a formar part de la direcció del grup A partir del 2000, amb el PP al poder, fou designat portaveu parlamentari del PSOE Coincidí amb el PP en el denominat pacte antiterrorista amb els socialistes impulsat per José María Aznar Membre de la comissió executiva federal del PSOE, i integrant del corrent Nova Via, és considerat pròxim a…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…
Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi organitzà un…
Josep Maria Farré i Moregó
Història
Política
Història del dret
Notari, jurista i polític.
De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972 Especialista en dret…
Robert Brasillach
Literatura catalana
Escriptor.
Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la Segona Guerra…
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar, Vista Alegre…
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l’impuls del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina