Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
Josep Frexas
Literatura
Música
Compositor i escriptor.
Autor de l’òpera La figlia del deserto , estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat l’harmonització a altres músics Publicà en defensa seva una Historiade la ópera titulada “La figlia del deserto” 1854 Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater Escriví també El socialismo y la teocracia 1853, on atacava Donoso Cortés
Guillem Colom
Edifici de l’antic hospital fundat a Barcelona per Guillem Colom al s XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Fundà l’hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació L' hospital d’en Colom fou l’antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors Se'n conserva una sala que fou després capella de l’hospital de la Santa Creu i és actualment sala d’exposicions
Cosme Damián Churruca y Elorza
Geografia
Història
Militar
Militar i cartògraf.
Participà en el setge de Gibraltar 1781-83 Acomplí diverses expedicions marítimes, de les quals deixà relats d’interès geogràfic i tècnic Apéndice al Primer Viaje de Magallanes , resultat de l’expedició a l’estret de Magallanes el 1788 Uns quants anys més tard 1792-94 collaborà en la realització de l’atles marítim de l’Amèrica del Sud A desgrat seu, lluità contra els anglesos a la batalla de Trafalgar, durant la qual fou mort
Bartomeu Catany
Cristianisme
Eclesiàstic.
Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació
Joan Isern i Batlló
Botànica
Botànic.
Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866
Aquilino Iglesia Alvariño
Literatura
Poeta neohumanista gallec.
Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega
Antoni Guerra
Pintura
Pintor.
Fou rector de la confraria dels artistes reestablerta a Perpinyà el 1698 Influït per la pintura italiana, deixà diverses obres religioses, com ara el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa 1696-97 i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes Treballà amb els seus fills Francesc Guerra i González Perpinyà, 1681 — 1729 i Antoni Guerra i González
Antoni Domènech
Metge.
Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Cristòfor Fiol
Literatura catalana
Escriptor religiós i cronista.
Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina