Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Terrassa, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2006-07 Membre de la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2013, els Jocs Mediterranis 2013, on obtingué la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on fou diploma olímpic

Constituït el 1995, té el seu precedent en el Club Patí Cambrils Disposa d’una escola d’iniciació i diversos equips federats en categories inferiors El primer equip juga a la primera catalana 2011, tot i que arribà a competir a la A-2 de la divisió d’honor Reuneix uns 150 socis 2011

Pionera a Catalunya d’aquesta pràctica esportiva en categoria femenina, de la qual es proclamà campiona de Catalunya 1989 També practicà la natació i l’atletisme, i competí en curses com a independent i com a membre del Club Atlètic Natació Barceloneta Posteriorment fou cronometradora de partits de la divisió d’honor de waterpolo

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi

Segons la divisió de l’Imperi feta pel seu pare, li correspongué l’administració d’Hispània, Britània i les Gàllies Exercí una autoritat superior sobre els seus germans Constant I i Constanci II, la qual cosa provocà el recel de Constant, que dominava Itàlia i Àfrica Fou mort quan intentava de sotmetre el seu germà

Central, vestí la samarreta del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona a mitjan dècada dels noranta Formà part de la plantilla que aconseguí el primer ascens del club a divisió d’honor la temporada 1995-96 i que jugà a la màxima categoria la de 1996-97 Posteriorment fitxà pel Catalonia Roca

Migcampista i defensa, formà part del Club Esportiu Europa durant cinc temporades 1926-31 i fou un dels debutants a l’inici de la Lliga 1929 Disputà 35 partits a primera divisió Fou tres vegades subcampió de Catalunya 1927, 1928, 1929 i campió de la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció de Catalunya

Fou fundat el 1957 com a Club de Futbol Canovelles i el 1962 passà a tenir el nom actual En la temporada 1979-80 ascendí a tercera divisió, la categoria més alta assolida pel club S’hi mantingué tres temporades 1980-83 S’entrena al camp municipal i té diversos equips de categories inferiors