Resultats de la cerca

Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 1986-89 procedent de l’Everton anglès Disputà 149 partits i marcà 58 gols amb el Barça, i guanyà la Copa del Rei 1988 i la Recopa 1989 Fou 80 vegades internacional i marcà 48 gols Participà en dues Copes del Món 1986, 1990, en la primera de les quals es proclamà màxim golejador amb 6 gols, i dues Eurocopes 1988, 1992 El 1986 aconseguí la Pilota d’Argent i el 1990 rebé el premi Fair Play de la FIFA per no haver rebut cap targeta d’amonestació en tota la trajectòria En retirar-se, passà a ser comentarista esportiu

Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits a segona…

Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa

Davanter format al futbol de base del Castelldefels, el Gavà i la Blanca Subur de Sitges La temporada 1987-88 ingressà al Gimnàstic de Tarragona i s’erigí com el màxim golejador de segona B Fitxà pel RCD Espanyol 1988-93 i, després d’una breu cessió a l’Hospitalet, jugà 99 partits i aconseguí 30 gols a la Lliga Després de jugar una temporada amb l’Sporting de Gijón 1993-94, passà al FC Barcelona 1994-95, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya Posteriorment jugà amb l’Albacete i el Múrcia Disputà dos partits amb la selecció catalana i marcà un gol

Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947

Defensa que s’inicià en el planter del CP Vilanova Posteriorment jugà al CP Cubelles i al FC Barcelona júnior, i després retornà al club vilanoví, amb el primer equip del qual debutà la temporada 2000-01 i ascendí a l’OK Lliga la temporada 2001-02 Estigué sis temporades jugant al CP Vilanova, amb el qual arribà a una final de la Copa CERS 2006 La campanya 2006-07 fitxà pel CP Tenerife, però una anomalia cardíaca l’obligà a deixar l’esport Fou internacional juvenil amb la selecció espanyola Amb la selecció de Catalunya guanyà el Mundial B de Macau l’any 2004

Conegut com Josele , s’inicià al Càmping Estrella de Mar de Castelldefels Als quinze anys es classificà per al Campionat d’Espanya Després, passà pel CN Barcelona 1993-97, pel Club Petanca Penya l’Esplanada 1997-2006 i finalment fitxà pel Club Petanca Santa Coloma 2006 En el seu palmarès destaquen un Campionat d’Espanya i dos subcampionats També ha guanyat dos Oberts d’Espanya, tres Lligues espanyoles i vuit Lligues catalanes D’altra banda, ha guanyat torneigs com el Campionat de Catalunya, la Copa President, el Torneig Ciutat de Sevilla o l’Obert de Figueres Ha participat en diferents…

Començà a competir el 1993 amb l’Agus Bike El 1996 fitxà per l’equip Tallers Miquel Lande i el 2000 passà al Tot Vici en Bici, amb el qual debutà en una prova de la Copa del Món de BTT la temporada 2002-03 L’any 2003 començà a competir en ciclocròs, modalitat en què guanyà cinc Copes Catalanes 2004-06, 2008 i 2010 i fou campió de Catalunya 2008 En la categoria Màster 30 de bicicleta tot terreny conquerí la Copa Catalana 2007, 2008, l’Obert d’Espanya i el campionat estatal 2009 També es proclamà campió d’Espanya en la disciplina de marató 2008

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets