Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
bec de cigonya
Bec de cigonya
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de tronc ascendent i pubescent, fulles molt dividides, flors violàcies i fruits en esquizocarp, prolongats per un llarg bec de 6 a 8 cm.
Creix a les vores de camins de la regió mediterrània
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
reseda
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les resedàcies, d’anuals a perennes, amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, amb flors blanquinoses o groguenques, agrupades en raïms, i amb fruits en càpsula.
quàssia
Botànica
Farmàcia
Arbret de la família de les simarubàcies, d’escorça prima, de color groc cendrós en el tronc i vermellós en les branques, de fulles pinnaticompostes i esparses, i de fruits formats per núcules.
És originari de l’Amèrica del Sud, però també és conreat en altres regions tropicals La fusta conté quassina , un principi amarg d’aplicacions farmacèutiques, sobretot en el tractament de dispèpsies i de la malària
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
boleoanemocor | boleoanemocora
Botànica
Dit de les plantes anemocores, com moltes labiades, en les quals el vent, en fer oscil·lar les tiges rígides i elàstiques, projecta els gèrmens fora dels fruits, a uns quants metres de distància.
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
herba foradada
Herba foradada en flor
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i ovals, amb nombroses glàndules translúcides, de flors grogues i de fruits capsulars.
És comuna en terrenys erms i herbosos, arreu d’Europa
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties