Resultats de la cerca

Fill del rei Casimir II de Polònia i germà de Leszek II el Blanc, que li donà en apanatge Masòvia i Cuiàvia Fracassats els seus esforços per rebutjar les ràtzies provinents de Prússia, recorregué a l’orde teutònic, al qual concedí la regió de Chełmno Kulm, fet que inicià la penetració de l’orde a Prússia

Fundà a Madrid el diari “El Pensador” 1762-67, on defensà les idees enciclopedistes i inicià la campanya d’atac que aconseguiria la prohibició dels actes sacramentals 1765 Traduí l' Histoire naturelle de Buffon Les seves amors amb una germana de Beaumarchais foren elaborades literàriament per aquest Eugénie , 1767 i més tard per Goethe Clavigo , 1774

La seva activitat musical es localitza al Center for Computer Research in Music and Acoustics de la Universitat de Stanford, des d’on s’ha convertit en un dels representants més destacats en el camp de la música informàtica, en la qual s’inicià com a compositor el 1964 amb obres com Turenas, Stria i Phone

Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

S'inicià en la tècnica aeroespacial tot participant en el desenvolupament de les V-2 alemanyes Després de la Segona Guerra Mundial, passà als EUA, on treballà en el programa de míssils Atlas i Centaur de l’exèrcit i, més tard, participà, com a assessor científic, en el programa tripulat Apollo , abans de fundar la seva pròpia companyia consultora

Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511

S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors

Es formà al conservatori de París amb Darius Milhaud i el 1953 inicià la seva carrera en el cinema treballant per als cineastes de la Nouvelle Vague Hiroshima mon amour 1959, Tirez sur le pianiste 1960, Le mépris 1963, Viva Maria 1965 Parallelament desenvolupà també una important activitat internacional Women in Love 1970, Il conformista 1970, Julia 1977, etc

S’inicià als Escolapis de Sarrià de Barcelona Jugà amb l’HEPS, el Club Tennis Barcino, el Club Hoquei Mataró, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968, i el Club Patí Vic Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1967