Resultats de la cerca

Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004

Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius

Fou el continuador de l’obra de JFreixas, de qui féu una biografia Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria Des del 1973 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Dedicà la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i fou un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya

Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944

Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró Estudià a Montpeller Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França Autor d’un tractat de pediatria, De regimine infantum tractatus tres amplissimi 1544 El seu fill, Francesc Miró , es graduà també en medicina a Montpeller i a París i fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França

Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina

Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina

Es llicencià en medicina i filosofia Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i de l’Acadèmia de Ciencias de Madrid, on anà a residir Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat Publicà un Índice de las aves que forman las especies propias de la Albufera i obres didàctiques