Resultats de la cerca
Es mostren 6485 resultats
Puigverd de Talarn
Puigverd de Talarn
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al S del poble de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX L’església Santa Anna depenia de la parròquia de Palau de Noguera Pertanyia a l’orde de Sant Joan comanda de Susterris
Soraluze
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la vall del Deba.
Indústries metallúrgiques i del cautxú Hi ha estat tradicional la fabricació d’armes Els edificis més destacables són la parròquia, d’estil gòtic, la torre d’Arrequia i nombroses cases pairals
Sales de Llierca
Sales de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès entre l’alta vall de la riera de Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
Palamós
Aspecte de les ruïnes de l'església de Sant Joan de Palamós
© Patrimonifunerari.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent
la Valldan
la Valldan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Berga (Berguedà), centrat en l’església parroquial de Sant Bartomeu, bé que el consell municipal es reunia a l’hostal del Bou, a mig camí entre l’església i la ciutat de Berga.
La primitiva parròquia del terme, de la qual era sufragània Sant Bartomeu de la Valldan, és la de SantPere de Madrona, que es conserva al vessant de la serra de Queralt
Benillup
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés
els Frares
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Faura (Camp de Morvedre), situat en el centre de la vall de Segó.
Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls
Reconxent
Antic poble
Antic poble del municipi de Vilallonga de la Safor.
Lloc de moriscs 53 focs el 1602, fou erigit en parròquia Santa Maria el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta Restà despoblat amb l’expulsió dels moriscs del 1609
Ourol
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W del riu Miño i delimitat al S per un dels seus afluents; el Ferreira.
La població del terme és disseminada, i la parròquia d’Ourol centra la capitalitat del municipi Els recursos econòmics principals provenen dels sectors agrícola i ramader que es complementen amb indústries derivades