Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Francesc Dorda
Cristianisme
Abat de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).
Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres
Llorenç Despuig i Cotoner
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1750-63) i arquebisbe de Tarragona (1763-64).
Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona
Sancho Dávila
Història
Militar
Militar castellà.
Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575
Jaume Garcia i Estragués
Literatura catalana
Poeta.
El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri Fou ordenat de sacerdot el 1922 Collaborà a “Vida Oratoriana” La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint illustrats pel seu germà Francesc Pa d’àngels 1945, Estampes i oracions 1947, Saltir 1962, Celístia 1969 i Clarianes 1972 Lluís Millet musicà diverses composicions seves
Joan Antoni Artigues i Suau
Dret
Doctor en lleis.
Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència
Antoni I de Navarra
Història
Duc de Vendôme (1537-62), rei de Navarra (1555-62) pel seu matrimoni (1548) amb Joana III, reina de Navarra del 1555 al 1572.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França
Josep de Meca-Caçador i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el feu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència
marquesat de la Scala
Història
Títol concedit per Felip V, el 1705, a Vicent Boïl de la Scala i de Perellós, baró de Manises.
Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo
Isabel Clara Eugènia d’Àustria
Història
Sobirana dels Països Baixos (Isabel I) (1598-1633), filla de Felip II de Castella i d’Isabel de França.
El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina