Resultats de la cerca

Succeí al seu germà Aristòbul I Expandí els seus dominis fins a la costa de Palestina Al seu temps tingué lloc la primera revolta dels fariseus contra els asmoneus, reprimida violentament per Alexandre Janneu amb la mort d’unes sis mil persones i el bandejament d’un nombre semblant fet que originà, possiblement, la secta dels essenis

Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya

Ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya, durant el seu episcopat a Girona publicà Espiritual recreo de l’ànima per a exercitar-la a alabar i servir a Déu sd A Tarragona destinà una part de les rendes als pobres i convocà quatre concilis provincials 1733, 1738, 1745 i 1752 Era germà d’ Agustí de Copons  

Fill del rei Casimir II de Polònia i germà de Leszek II el Blanc, que li donà en apanatge Masòvia i Cuiàvia Fracassats els seus esforços per rebutjar les ràtzies provinents de Prússia, recorregué a l’orde teutònic, al qual concedí la regió de Chełmno Kulm, fet que inicià la penetració de l’orde a Prússia

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III

Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic

Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud