Resultats de la cerca

Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841

Considerant el francès com a llengua literària europea, publicà a Palma dues revistes literàries i artístiques en aquesta llengua, L’Exotique  1843 i Le Franc Observateur  1849, com també una de les primeres guies turístiques de la ciutat, Le cicerone français à Palme de Majorque 1845 També escriví Memòria bibliogràfica 1851 Traduí teatre romàntic castellà al francès i deixà inèdita una novella i poemes en castellà també en castellà escriví el vodevil La momia 1852, el drama Honra y amor 1861 i el recull d’articles Estudios teatrales Apuntes sobre el actor 1861, com a instrument per a la…

Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarcocollectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83 El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les Illes i de La Bandera Roja 1892-94 Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad , presidí la Federació Local de Palma des del 1892, participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1958-63, guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961 Es presentà a Barcelona el 1967 i exposà el 1970 i el 1973 Conreà una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del prerafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall

Franciscà Publicà obres religioses en català Mes de Maria 1846, de la qual es feren tres edicions i Dia cristià 1856, dues edicions, i, en castellà, una història de l’orde franciscà

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…

Sabater, fou secretari de La Igualdad 1918-19 i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1920-21 A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer del 1931 fins al juliol del 1936 fou director d' El Obrero Balear

Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona