Resultats de la cerca
Es mostren 7190 resultats
Rosa Rodríguez Troncoso
Historiografia catalana
Medievalista i arxivera.
Dedicada a la història política i de les institucions i a l’estudi de les fonts Fou directora de l’ARV 1955-76 De la seva bibliografia, destaquen “Algunas consideraciones sobre los orígenes del notariado en el alto Aragón”, VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol III, Barcelona 1962, p 250-260 Una fortaleza de Historia Valenciana El Archivo del Reino de Valencia 1966 “San Juan del Hospital y su declaración de Monumento Histórico Nacional en 1943”, Archivo de Arte Valenciano , 38, 1967, p 1-3, i Archivo del Reino de Valencia Inventario de Fondos Notariales 1986
Comabella i Cia Pujol
Aeronàutica
Empresa aeronàutica.
Situada a Sant Martí de Provençals, inicialment es dedicava a aprofitaments d’estany El 1914 feu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Taube per fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla basat en el “Vendôme” francès, amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca vol Barcelona-Palma, juliol del 1916 La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra 1918 i perdé el control de la nova firma, Tallers Hereter, que s’arruïnà
Guillem Serra
Història
Cavaller i traductor.
El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…
,
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
Hugo Eckener
Aeronàutica
Enginyer i aeronauta alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar
Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya
Esports aeris
Òrgan oficial per a la promoció i el desenvolupament de l’aviació catalana.
Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola
Francesc Viñas Dot
Esports aeris
Pilot d’ala delta.
Membre del Club Esparvers d’Osona, es proclamà campió d’Espanya d’ala delta en vuit ocasions 1990, 1991, 1992, 1994, 1995, 1996, 2005, 2007 Fou recordista de distància d’Espanya en ala delta 1986-91, i feu el vol més llarg de Catalunya en completar la distància que separa Àger i Figueres Des del 1988 ha participat en diverses edicions dels Jocs Aeris Mundials, del Campionat del Món i del Campionat d’Europa d’ala delta, i ha guanyat diversos oberts internacionals És membre de la comissió d’ala delta de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola
Antoni Farré Alandete

Antoni Farré Alandete (a la dreta)
Arxiu Pere Ribalta
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub de Lleida, guanyà cinc Campionats d’Espanya 2004, 2007, 2008, 2010, 2011 i tretze de Catalunya 1997, 1998, 2001-11 en la modalitat de rallis També es proclamà campió de la Volta Aèria de Catalunya en set ocasions 2003, 2004, 2006-10 Participà en cinc Campionats del Món i en tres d’Europa Ocupa una de les tres primeres places del rànquing estatal de pilots de vol a motor des del 2001 L’any 2011 ocupava la primera posició És membre de l’Assemblea i de la Comissió Tècnica de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola
mètode de Rast
Química
Mètode analític per a la determinació de pesos moleculars de substàncies, introduït per K. Rast l’any 1922 i que es basa en una de les propietats col·ligatives de les dissolucions, el descens crioscòpic (crioscòpia).
El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina