Resultats de la cerca

Establert a Palafrugell des del 1970, aprengué a tocar la guitarra i de molt jove s’integrà en l’ambient musical de la seva localitat d’adopció L’any 1972 fou cofundador de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell amb el grup Port Bo, del qual fou director artístic 1976-93 Posteriorment formà amb Fonsu Carreras el grup Duet 1995 i, el 2003, formà L’Empordanet, que esdevingué una de les formacions de cançons marineres tradicionals de més prestigi L’any 2008 s’incorporà al projecte Cubacant dedicat a la recuperació de l’havanera antiga Dugué a terme també diversos treballs de recerca…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona  fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…

Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el…

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt

Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la Diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat