Resultats de la cerca

Titular de l’orgue de Saint-Merry 1705, organista de la capella reial 1721 i finalment de Saint-Barthélemy 1733 Fou deixeble de Jean-Baptiste Moreau Compongué, amb un estil semblant al de Corelli, les obres següents Sonates en trio 1705, Les caractères de la guerre, ou suite de symphonies 1718, alguns aires 1718-19, Sonates de violon 1721, Pièces de clavecin 1724-34, Premier livre de pièces d’orgue 1739 També publicà un llibre de Principes de l’accompagnement du clavecin 1718

Es llicencià en lletres clàssiques Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals 1946, alcalde de Salses 1947-72 i diverses vegades diputat a corts Acostat al partit UDR, fou president i director general de l’ORTF 1972-73 És autor d’una extensa obra, entre la qual destaquen les novelles Les promenades de M Tripoire 1955 i  La vigne sous le rempart  1957 i els assaigs La légende de Pablo Casals  1950 i  Yalta ou le partage du monde 1964

Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Fou professor de física i de geometria descriptiva a l’escola de mines i de mecànica i de física experimental a la facultat de ciències de la Universitat de París, i director de l’observatori de París Féu nombroses investigacions sobre la mecànica del sistema solar, la desigualtat dels períodes lunars i les pertorbacions d’Urà Entre les seves obres cal esmentar Sur une nouvelle théorie analytique du mouvement de la Lune 1846 i Mémoire sur la théorie des marées 1844

Competí en diverses proves automobilístiques fent de copilot del seu germà Jaume Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, i establí el rècord d’Espanya del quilòmetre llançat en DU de 600 cc 1960 En la mateixa categoria, guanyà la Copa Internacional de Primavera 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo Àvila, el Gran Premi Internacional de Barcelona 1962, la Regata de Nadal del RCMB 1962, 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963

El Congrés dels Diputats aprova amb els vots en contra de Vox i d’un dels diputats del PP la resta dels quals s’absté la retirada de medalles a l’expolicia Antonio González Pacheco àlies Billy el Niño, conegut i processat per tortures i per crims contra la humanitat durant el franquisme La retirada d’honors al policia va ser una de les condicions de Podemos per investir Pedro Sánchez, però finalment es du a terme pòstumament, ja que va morir el 7 de maig

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal EPU que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Canceller de França 1768, amic dels jesuïtes i de Madame Du Barry, féu designar Terray com a controlador general de finances El 1770 reeixí a fer desterrar Choiseul i a convertir Aiguillon en ministre d’afers estrangers El 1771 abolí el parlament de París i els tribunals de justícia i en creà uns altres de designació directa, amb la qual cosa intentava d’establir un govern que eliminés qualsevol oposició a la monarquia Mort el rei Lluís XV, Maupeou fou destituït l’any 1774