Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró

L’any 1936 dirigí la Banda Municipal de Madrid, i a partir del 1945 l’Orquesta Filarmónica de la mateixa ciutat Aviat es dedicà a la sarsuela Katiuska 1931, La del manojo de rosas 1934, La tabernera del puerto 1936, Black el payaso 1942, Don Manolito 1943, Las de Caín 1958, etc És autor d’obres simfòniques, de cambra i vocals

Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics

Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72

Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954

Fundà el Collegi Maonès, que dirigí Arran de la revolució del 1868, fou membre de la comissió municipal d’ensenyament de Maó És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa 1869, Diccionario menorquín-castellano , que deixà inacabat, i Guía de forasteros en Menorca 1864 Del 1858 al 1866 fou director del Diario de Menorca , i del Diario de Mahón fins al 1869

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius

Fou fundat el 1947 com a Joventut Deportiva de Taradell i poc després adoptà el seu nom actual La temporada 2002-03 assolí l’ascens a preferent territorial, la categoria més alta en què ha jugat El seu terreny de joc és el camp municipal de la Roureda Disposa d’un planter de futbol de base i un equip femení

Fou fundat el 2002 agafant el relleu del CF Santa Perpètua 1967, que havia arribat a primera territorial, la UD Mogoda 1978 i el CF Ciudad Jardín La Florida 1986 Anteriorment havia existit el Santa Perpètua FC 1914 S’entrena al camp municipal de la població i té equips en totes les categories de futbol de base i una secció de futbol femení