Resultats de la cerca

De jove s’allistà a la División Azul per a evitar les represàlies contra el seu pare, antic governador civil de València durant la Segona República Començà estudis de dret i de filosofia i lletres, i l’any 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid Debutà el 1951 amb Juan Antonio Bardem , amb el qual escriví i realitzà Esa pareja feliz Posteriorment, fins al 1963, rodà el que han estat considerades les seves millors obres, dues de les quals, Bienvenido Mr Marshall 1952 i El verdugo 1963, han esdevingut fites del cinema espanyol A través de l’humor esperpèntic d’aquestes sàtires…

Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional

Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España

El verbunkos , dansa nacional de moda a partir del final del s XVIII, trobà en ell un intèrpret de gran efecte La seva figura fou un important factor sentimental en el desvetllament nacional hongarès de la primera meitat del s XIX Les seves obres foren recollides per diverses colleccions posteriors, i en part sobreviuen també dins la tradició de les orquestres zíngares d’Hongria

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962 S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales Entre el 1978 i el desembre del 1994 fou president del Foment del Treball Nacional

Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental

Estudià al Conservatori de París, on el 1961 obtingué un primer premi en viola i el 1963 un altre en música de cambra, aquest últim a la classe del seu pare, Pierre Pasquier El 1965 fou contractat com a primer solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1972 el director Lorin Maazel el trià com a solista convidat per a la gira de l’Orquestra Nacional de França al Japó Aquest mateix any fundà, juntament amb el seu germà Régis i Roland Pidoux, el Nou Trio Pasquier El 1985 deixà l’orquestra de l’Òpera de París i ingressà com a primer solista de l’Orquestra Nacional de França, on romangué fins…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la…