Resultats de la cerca

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

El 1690, per pressions externes, fou imposat com a abat, i fou reimposat els triennis 1696 i 1700, però per manca d’elecció regular fou malvist i poc tolerat pels seus canonges, que el 1703 li incoaren un procés Aleshores se n'anà a Madrid, on fou nomenat predicador del rei i, el 1708, bisbe de Nicaragua

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725

Afiliat des de bon principi al nacionalsocialisme, participà en el putsch de Munic el 1923 Fou ministre de l’interior del Reich 1933-43 i tingué un paper decisiu en l’establiment del règim nacionalsocialista a Alemanya El 1943 fou nomenat protector de Bohèmia-Moràvia Fou condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg i fou executat

Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel

Ingressà a l’orde franciscà menor i en fou definidor 1782 i general 1792-1806 Conservà aquest darrer càrrec quan fou nomenat arquebisbe de Saragossa 1797-1800 i de València 1800-13 Durant la invasió napoleònica fou vicepresident de la Junta Superior de Govern del País Valencià després de l’ocupació, intercedí prop dels invasors i evità moltes condemnes

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques