Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
la Valira de Cornudella
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra del Cis, sota el pic d’Amariedo, drena el terme d’Areny de Noguera (Soperuny, Puimolar i Ribera de Vall) i s’uneix al seu col·lector aigua avall d’Areny, davant el poble i antic castell d’Orrit.
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
Ral
Ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, estès a la part baixa de la vall, des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós (2 341 m alt al coll de Censà, límit amb el Conflent) fins al curs de l’Aude, límit occidental del terme, que en aquest indret forma el pantà de Puigbalador.
Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat
aparell de bricbarca
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de tres o més arbres que, exceptuant el de mitjana, són tots de tres peces, encreuats i amb cofes; el de mitjana és de dues peces, sense encreuar i sense cofa, però amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa.
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
Sant Jaume d’Engordany (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les…
Sant Romà dels Vilars (Escaldes-Engordany)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn És un edifici del segle X, una mica posterior al de Sant Vicenç d’Enclar i al de Santa Coloma D’esquerra a dreta hi és visible el cos d’edifici identificable amb un pòrtic cobert i un cor, la nau i la capçalera, trapezial, a llevant J Vigué L’església de Sant Romà dels Vilars, pertanyent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, del quart de les Escaldes, es troba adossada a la falda del pic de Padern, a 1 861 m d’altitud, al costat dret de la Valira Situació x 1°32′15” — y 42°31′00 Per a arribar-hi cal seguir uns 1 100 m…
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina