Resultats de la cerca
Es mostren 6751 resultats
Emília Carles i Tolrà
Història
Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar.
Aquest títol li fou concedit, el 1896, a petició de l’ajuntament, per haver fet realitat diverses obres de caràcter benèfic entre d’altres, l’església monumental de Castellar del Vallès projectades pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà , fundador de la indústria tèxtil coneguda, posteriorment, amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA
Vicente Riva Palacio
Literatura
Novel·lista mexicà.
Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869
Antoni Ferrer i Gómez
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat
Isidre Bertran
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1711-19).
Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei
Philippe Antoine Merlin de Douai
Història
Política
Polític francès.
Diputat als Estats Generals 1789, aconseguí l’abolició del dret de primogenitura Membre jacobí de la convenció i del Comitè de Salvació Pública, després del cop d’estat del 9 de termidor de l’any II 27 de juliol de 1794, fou ministre de justícia 1795-97 i formà part del Directori Napoleó li atorgà el títol de comte
Josep Timothy Kempton
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot amb expe-riència a la NBA i la lliga italiana, jugà al CB Sant Josep de Girona les temporades 1995-96 i 1998-99, a més de quatre partits de la Lliga 1997-98 El darrer any disputà el play-off pel títol de l’ACB, la primera vegada que el club gironí assolí la fita
Eco de sports
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona entre el 1909 i el 1913.
Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos
Alfons Cañizares
Boxa
Boxejador.
S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya
Joan Moretó Reventós
Judo
Judoka.
Competí en la categoria de pes semipesant representant el Club Judo Barcelona Campió de Catalunya sènior 1976, posteriorment es proclamà campió d’Espanya 1979 i guanyà el títol estatal universitari 1979 i el de campió ibèric 1979 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs del Mediterrani 1979 i també integrà l’equip de la federació catalana
Francisco Olivera Sánchez

Francisco Olivera Sánchez (al mig)
FEDERACIÓ CATALANA DE FÍSIC CULTURISME
Culturisme
Fisioculturista.
El 1990 es traslladà a Barcelona, on ingressà al club Gym d’Or Debutà en l’alta competició el 1995 Guanyà la medalla d’or en el Campionat del Món de culturisme al natural 1997 També obtingué el títol de campió d’Europa i de campió de Catalunya El 1997 es retirà de l’alta competició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina