Resultats de la cerca

Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa

Com a cap de l’esquadró reial, participà en les batalles del Grànic on salvà la vida d’Alexandre i d’Arbela dirigí una expedició contra els parts 331 i fou nomenat sàtrapa de Bactriana 328 Alexandre l’occí durant un banquet per causa dels retrets que li féu sobre la seva supèrbia

Passà temporades a París, on conegué Verlaine Influït pel simbolisme i els corrents ideològics i estètics de fi del s XIX, publicà, entre d’altres, els reculls poètics Pileføjter ‘Flautes de saüc’, 1899, Danske Vers ‘Poemes danesos’, 1912 i Heroica 1925, i les narracions eròtiques Unge Bander ‘Llaços joves’, 1894 i Kitty 1895

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Membre de la Convenció 1792, fou enviat a reprimir la revolta contrarevolucionària de Vendée, on dugué a terme una terrible repressió organitzà les noyades de Nantes, execucions en massa per immersió al Loira enfonsant embarcacions amb cent persones dins Hom calcula que executà setze mil persones A la caiguda de Robespierre fou executat

Exercí molts oficis mestre d’escola, actor, periodista La seva obra és essencialment humorística Entre les seves obres cal assenyalar The Idle Thoughts of an Idle Fellow 1885, Three Men in a Boat 1889 i Three Men on the Bummel 1900 En 1892-97 fou coeditor de la revista satírica The Idler

A París entrà en contacte amb el postimpressionisme i els fauves , i el 1909 fundà, amb Kandinsky i d’altres, la Neue Künstlervereinigung, dins l’òrbita de l’expressionisme alemany Rebé la influència del cubisme i es dedicà a pintar cares, on reflectí la realitat i el seu sentiment amb formes típicament expressionistes

El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari