Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia, d’anual a perenne, de la família de les crucíferes, de fins a 30 cm d’alt, amb fulles ovades o lanceolades, alternes i coriàcies, amb flors purpúries o blanques, en raïm, i amb fruits en silícula alada.
Es fa en indrets pedregosos calcaris, a les muntanyes de l’Europa meridional
espirea
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o herbes perennes, de la família de les rosàcies, amb fulles alternes caduques, de forma diversa, i amb flors petites, blanques o rosades, agrupades en corimbes, raïms o panícules, moltes espècies del qual són emprades en jardineria.
estricne
Botànica
Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.
cotoneàster
Botànica
Gènere d’arbusts i petits arbres, de la família de les rosàcies, de fulles alternades, enteres i simples i flors petites, normalment blanques, entre els quals cal esmentar la cornera (C. integerrimus) i la cornera tomentosa (C. tomentosus o C. nebrodensis).
viliandre
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.
Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
botxí
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
sanguinyol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les cornàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques, agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs.
És comú a tota l’Europa humida, sobretot en boscs, vorades i bardisses
robínia
Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes