Resultats de la cerca

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la…

Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor…

Debutà el 1987 Guanyà el Campionat del Món de Rallis el 1990 i el 1992, i fou subcampió els anys 1991, 1994, 1995, 1996 i 1998, sempre acompanyat del seu copilot, Luis Moya, fins el 2003, que fou substituït per Marc Martí Retirat del final del 2004 a mitjan 2005, el 2009 fou campió del món de raids i el 2010, el 2018 i el 2020 guanyà el Ralli Dakar Entre altres distincions, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or del Reial Orde del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes 1994 i la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2001 El 2020 la Federació Internacional d’…

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le charme…

Féu importants aportacions tecnològiques en motociclisme de competició i, per exemple, fou el pioner en l’ús de la informàtica en competició d’alt nivell i d’allò que actualment es coneix com a telemetria L’any 1978 creà la seva primera motocicleta, la Siroko El 1982 fundà la marca Kobas, amb la qual l’any 1984 Sito Pons aconseguí la primera victòria en una prova del campionat del món Més tard, associat amb l’empresari Jacinto Moriana, creà JJ Cobas, una marca de referència que portaren pilots com Joan Garriga, Carles Cardús o Luis Miguel Reyes, i amb la qual Àlex Crivillé…

El 2009 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol com a vicepresident primer El 29 de desembre de 2010 encapçalà una dimissió en massa de directius per forçar unes noves eleccions, que se celebraren el 26 de març de 2011 En resultà elegit president enfront de Jaume Llauradó El juliol del 2016 fou reelegit en el càrrec Durant els seus primers anys de mandat cal destacar l’elecció de Gerard López com a seleccionador català en substitució de Johan Cruyff, l’octubre del 2013 Dimití el càrrec de president el juliol del 2018 per ocupar el càrrec de vicepresident primer en la…

Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…

La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà…

La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de…