Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
Comença l’any Josep Benet
Un acte al palau de la Generalitat és el punt de partida de l’Any Josep Benet Josep Benet va ser un home clau en l’antifranquisme perquè va representar alhora el catalanisme, l'esquerra i la major part de l’Església catalana contra la dictadura
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
Josep Cotanda
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, de la qual fou elegit membre el 1793 Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra
Raulí Vaulter
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, probablement d’origen lorenès.
La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d’escassa importància i collaborà amb Guillem Sagrera També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430
Antonio López Aguado
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850
Gualberto Fabricio de Vagad
Historiografia
Historiador.
Monjo del monestir cistercenc de Santa Fe, prop de Saragossa Nomenat cronista major del Regne d’Aragó 1466 per Ferran II, és autor d’una Crónica de Aragón , publicada a Saragossa el 1499 per Pau Hurus, la qual fou traduïda al llatí per Gonzalo de Santa María
Octave-Nicolas-François Tassaert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’ascendència holandesa.
Començà conreant temes mitològics i històrics Ariadna abandonada Museu Fabre, Montpeller Destacà, però, amb aquells quadres que en un to sentimental i tendre capten gent pobra i adolorida, els quals constitueixen la major part de la seva obra Nens abandonats, La família desgraciada Musée du Louvre
‘Amram Dara
Cristianisme
Autor samarità anomenat l’Antic.
Probablement ha d’identificar-se amb ‘Amram ben Séred, pare del cèlebre Marqa Escriví en arameu samarità diverses oracions litúrgiques, principalment en prosa, que constitueixen la major part del Durran ‘Enfilall de perles’, una de les parts del Defter , el principal llibre de la litúrgia dels samaritans
Sant Esteve de Palautordera
Art romànic
Situació Interior de l’església, on s’endevina la nau romànica i la base de la cúpula sostinguda per petxines sobre la qual es dreça el campanar més tardà C Barbany-M R García L’església de Sant Esteve es troba situada a l’entrada del poble, al quilòmetre 5 de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251, prop de Sant Celoni, passant per Collformic També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb parada al baixador de Palautordera Hi ha, però, més de 3 km abans d’arribar al nucli de la població Mapa L37-14364 Situació 31TDG532170 CBC-MRGP Història L’església és…
Algar

Vista d'Algar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han contribuït a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina