Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes wèlter 1979 i de pes mitjà lleuger 1984, i de Catalunya de wèlter 1979 i de pes superlleuger 1978 El 1985 disputà el títol europeu de pes mitjà lleuger S’entrenà amb Alfons Goya i formà part de la selecció catalana amateur

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual debutà l’any 2001 a la màxima categoria Posteriorment fitxà per l’Atlètic Terrassa Hockey Club 2008-11, l’SV Kampong neerlandès 2011-12 i la temporada 2012-13 passà al Castelldefels Hockey Club Migcampista, guanyà quatre Campionats de Catalunya 2002, 2005, 2008, 2009, dues Copes de la Reina 2001, 2007 i tres Lligues 2001, 2002, 2005 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, un Campionat del Món 2006 i dos d’Europa 2003, 2007, en el primer dels quals assolí la medalla de plata El Consejo Superior de Deportes…

Sorgí de la Unió Can Rull Rómulo Tronchoni, abans d’incorporar-se a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona En edat juvenil fou cedit una temporada al Futbol Club Damm i a l’estiu del 2008 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà en l’equip filial 2009-10 Retornat al FC Barcelona 2010, jugà amb el filial i debutà a la Lliga amb el primer equip al gener del 2012 la temporada següent passà a formar part de la primera plantilla Ha estat campió de la Copa del Rei 2012, la Lliga 2013 i la Supercopa d’Espanya 2013 A l’estiu del 2014 el Barça el cedí al Porto portugués,…

El 1975 entrà a la junta directiva de la Penya Ciclista Nicky’s, que presideix des del 2002 Participà en l’organització del Critèrium de Terrassa en els Campionats d’Espanya de ciclisme adaptat 1996 Presidí dos cops de forma puntual la Federació Catalana de Ciclisme en períodes electorals, la darrera, el 2011

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Creà la marca Miguel Tapias Kart MTK, que popularitzà el kàrting a Catalunya Alguns dels seus models de karts disputaren amb èxit les principals competicions internacionals durant les dècades dels setanta i els vuitanta Els models més populars foren el Pony, el Fórmula i l’Sport Fou el fundador de la marca de motocicletes Arisco Terrassa, 1977-80 i responsable del model més emblemàtic que tingué, l’Arisco 250 cc, amb el qual, sota l’Escuderia Mataró, Inocencio Gutiérrez guanyà el I Trofeu Sènior-Montjuïc 1978

Destacà en les proves de mig fons i obstacles Fou campió de Catalunya de 1500 m a l’aire lliure 1995 i en pista coberta 1995, 1998, i també de 3000 m obstacles 1998 Des del 2012 dirigeix l’Escola Esportiva Brafa de Barcelona, que ja havia dirigit 1991-2006

Sorgit de l’Sfèric de Terrassa, jugà en el Club Patí Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga 1984, el CP Santutxu de Bilbao, l’Igualada Hoquei Club, el Castiglione d’Itàlia i l’Hoquei Club Sentmenat Com a entrenador, dirigí el Club Esportiu Arenys de Munt, el SHUM Maçanet en diverses etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei, el Llista Blava, la Unió Esportiva Horta, el Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà la Golden Cup 2007, el Follonica d’Itàlia, el Club Hoquei Lloret i el Patí Hoquei Club Sant Cugat durant la temporada 2015-16, molts d’ells a l’OK Lliga A partir del 2016 seguí vinculat al…