Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Les meniantàcies
Es tracta d’una família de distribució cosmopolita que comprèn cinc gèneres i unes 40 espècies És molt pròxima a les gencianàcies, dins de les quals és inclosa per alguns autors, però se’n separa, entre altres caràcters, per la prefloració i perquè la disposició de les fulles és esparsa El trèvol d’aigua Menyanthes trifoliata , l’única espècie de la família que es fa als Països Catalans, és una herba perenne que viu a terres inundades o molt humides, en climes de tendència atlàntica Valld’Aran, etc El rizoma subterrani emet…
Sant Agustí del Panyo
Santuari
Antiga canònica augustiniana establerta a l’església i santuari de Mijaran (Vall d’Aran).
Santa Gema
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Vilac.
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
estanh Long de Liat

Estanh Long de Liat
© Xevi Varela
Estany
Estany dels municipis de Canejan, Naut Aran i Vielha e Mijaran (Vall d’Aran).
tuc de Contesa
Cim
Cim dels municipis de Vielha e Mijaran (Vall d’Aran) i Vilaller (Alta Ribagorça).
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Valld’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total…
Sant Joan de Toran

Sant Joan de Toran
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Canejan (Vall d’Aran), a la vall de Toran , a la dreta del riu de Toran.
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina