Resultats de la cerca
Es mostren 4150 resultats
Las Cinco Villas
Comarca d’Aragó, a la província de Saragossa.
Comprèn part de les viles d’Eixea, Tauste, Sadaba, Uncastillo i Sos del Rey Católico La principal activitat és l’agricultura cerealista de secà blat, bé que els projectes de regadiu actuals alteren l’estructura tradicional Actualment s’hi desenvolupa la indústria, factor que explica l’increment experimentat en la seva població
A Guarda

Vista de poble d'A Guarda des de la muntanya de Santa Tecla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, al límit de la desembocadura del Miño.
És fronterer amb Portugal La seva economia depèn de l’agricultura cereals, vinyes i fruiters, de la ramaderia porcina i de cavalls i de la pesca Centre turístic on es troben ben conservats vestigis celtes, entre els quals destaca una citania Des de la muntanya de Santa Tecla, n’és remarcable la panoràmica
Caixa Central del Crèdit Agrícola
Organisme en el qual fou transformada (1937) la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
per la Generalitat de Catalunya, suprimides les aportacions d’altres entitats i dotada exclusivament amb el fons patrimonial de la Generalitat.
Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
Corporació encarregada del control de la producció Agrària Ecològica a Catalunya.
Creat per la Llei 15/2000 sota la tutela del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment a Catalunya del sistema de control establert pel Reglament CEE 2092/91 que regula la producció agrícola ecològica i la seva indicació i etiquetatge en els productes agraris i d’alimentació
Josep Trias i Travesa
Industrial.
Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura Inventà un procediment d’envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 El 1872 muntà al Masnou Maresme una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana
Antoni Torrents i Monner
Agronomia
Professor mercantil i perit agrícola i químic.
Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904
Christiaan Rudolph De Wet
Història
Militar
Política
General i polític bòer.
Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edat mitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
Barletta
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, vora l’Adriàtica.
Centre agrícola vi, oli, cereals, hortalisses, té indústries derivades de l’agricultura també hi ha fàbriques de productes químics i de ciment És alhora un actiu port pesquer i comercial Entre els monuments artístics sobresurten la catedral ss XII-XV i una enorme estàtua de bronze, del s IV, probable representació d’un emperador romà
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina