Resultats de la cerca
Es mostren 6128 resultats
Eloi Estornell Martín-Corral
Altres esports de combat
Lluitador.
S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008
Bernat Ortín i Benedito
Literatura catalana
Gramàtica
Escriptor i gramàtic.
Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola
,
Francesca Pallarès i Salvador
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Istituto Internazionale di Studi Liguri de Bordighera i, a partir del 1978, n'obtingué la direcció Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite 1965, Las excavaciones de la Plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino 1969, La topografia e le origini di Barcellona romana 1970
El Vapor Vell

Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
Salomó
Cristianisme
Bisbe d’Elna.
Succeí Venedari, poc després del 825, i fou bisbe abans de Ramnó, que ja ho era el 836 no pas després d’ell, com es deia De Salomó resten poques dades estigué de part de l’emperador Lotari, rebellat contra el seu pare, Lluís el Piadós, juntament amb l’arquebisbe de Narbona Anà a veure l’emperador a Cluny el 834, i n'obtingué un precepte per a la seva església d’Elna
Joan Sala i Gabriel
Pintura
Pintor.
Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa
Mihail Sadoveanu
Literatura
Escriptor romanès.
En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Pere Vila i Espona

Pere Vila i Espona
© Arxiu Família Vila
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta, conegut amb el nom de Peret Siller.
Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995
,
Jean Vauthier
Teatre
Dramaturg francès.
Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina