Resultats de la cerca

La seva poesia nasqué arran de la Segona Guerra Mundial i la visió de les ruïnes d’Alemanya n'és el tema més colpidor La desarticulació de la imatge el portà a obres molt originals Odes, Accidents , 1955 Gesta , 1972 En prosa és autor de Lo gojat de Novémer 1964 i La pluja 1976

Catedràtic d’afrikaans i de neerlandès a Johannesburg, fou el fundador de l’associació d’autors africans 1936 La seva obra és àmplia, però desigual, i excelleix en la prosa sobre temes rurals Cal remarcar-ne les obres Droogte ‘Sequedat’, 1930, Somer ‘Estiu’, 1935 i Laat vrugte ‘Fruites tardívoles’, 1939 Conreà també la poesia

Autor d’un excellent Diccionario gallego-castellano 1884, cap al 1892 escriví Elementos para una gramática gallega 1970 Conreà la poesia popular i publicà 1880, com a fullet de La Ilustración Gallega y Asturiana , la primera novella escrita en gallec Majina, ou a filla espúrea És una de les figures més notables del Rexurdimento inicial

Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica

Collaborador de la revista republicana Hora de España , s’exilià el 1939 Conreà la poesia El hombre y el trabajo , 1938 La mano de Dios pasa por este perro , 1965, etc, la novella La cacatua atmosférica , 1977, entre altres i l’assaig literari España en la Edad de Oro , 1944 Realismo “mágico” en Cervantes , 1966

Dedicat a l’acció prooccitana a Bearn, la seva poesia lírica té poc relleu i la seva obra teatral és abundant i variada A la novella Los tres gojats de Bòrdavièlha 1934 analitza la vida d’una família de la burgesia rural El seu Dictionnaire du béarnais et du gascon moderne 1932 continua tenint autoritat

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

Transformadora de la realitat a través de símbols marins i aeris El seu primer llibre fou Poesia 1944, al qual seguiren Dia do mar 1947, Coral 1950, No tempo dividido 1954, Mar novo 1958, O Cristo cigano 1961 i moltes altres obres fins a O nome das coisas 1977 Traduí la Divina Comèdia al portuguès

Conreà la literatura infantil i la poesia Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1934 i Kniga pesen' ‘Llibre de cançons’, 1936 Amb motiu del setge de Leningrad escriví els poemes Govorit Leningrad ‘Parla Leningrad’, 1946 El 1950 obtingué el premi estatal de l’URSS amb Pervorosijsk Altres reculls poètics seus són Ispitànie ‘Experiment’, 1967 i Pàmiat ‘Recordança’, 1974

Ingressà a la Companyia de Jesús 1582 i, ordenat de sacerdot, residí al collegi de València 1591, cursà teologia a Barcelona i fou catedràtic de retòrica a Saragossa Compongué un volum de poesia en català, que ha restat inèdit, i publicà un sonet laudatori a l’obra del doctor Francesc Terrades, Compendi de la pesta Palma 1590