Resultats de la cerca

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Santa Susanna és una caseria, avui pràcticament abandonada, situada sobre un penyal a 338 metres d’altitud, vora la riera de Begues, a l’extrem SE del terme Dins el llogarret encastellat hi ha una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII De l’antiga fortificació, no en tenim quasi referències Una de les poques noticies és de l’any 1158, data en què Ramon i Sibilla de Ribes cediren el puig de Santa Susanna, en la partida de Sant Pere d’Avinyó, a Berenguer d’Avinyó Aquesta manca de documentació indica el poc desenvolupament d’aquesta quadra a través dels segles

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Ginclar, situat a la riba dreta del riu Bolzana L’actual edifici és del segle XVIII Fins al segle XIX tingué contigu el cementiri Aquesta disposició permet pensar que l’església té un origen alt medieval i que va presidir el naixement del vilatge Aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que el lloc és conegut des del segle XIII, moment en què era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, sens dubte arran d’una donació feta pels comtes de Besalú als segles X o XI

Aquesta església, situada a l’extrem d’un contrafort que davalla del coll de les Moles, és un dels santuaris marians més cèlebres del Vallespir És documentat des de l’any 1267, en què el noble Guillem Hug de Serrallonga feu un llegat de 10 sous a l’església de Santa Maria del Coral Al segle XVII hi ha constància de l’existència d’una confraria de la Mare de Déu del Coral La parròquia de Prats hi celebrava una processó anual i el mateix feien altres parròquies veïnes Durant els segles XVII i XVIII el santuari es refeu totalment

Aquesta església es troba al poble de Fet, actualment abandonat Fou una parròquia que va dependre de l’abadiat de Sant Pere d’Àger Arnau Mir de Tost vinculà els delmes de Fet 1046 i també la seva església a l’esmentada canònica El papa Alexandre III en confirmà la propietat a Àger, amb les seves pertinences, els anys 1162 i 1179 Les diverses aportacions de l’abadiat per a la dècima de Terra Santa consignen l’església de Fet regida per un capellà, amb pobres rendes L’actual edifici, en ruïnes, dataria dels segles XVI i XVIII

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat

Devia ésser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental És constituït per 66 peces, la majoria d’or plats, bols i ampolles, però també hi ha un ceptre amb tija de ferro element simptomàtic És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor Representa un tresor reial o principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions grega i fenícia Pot ésser datat d’entorn dels segles X-VIII aC

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…

Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica