Resultats de la cerca

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis als Estats Units L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM, a València, i responsable de la collecció i del programa d’exposicions Entre les exposicions que organitzà destaquen les de John Baldessari 1989, John Heartfield 1992, Antoni Muntadas 1993, Cildo Meireles 1994 o Francesc Torres 1996 El setembre del 1996 es convertí en director de la Fundação de Serralves de Porto, Portugal, on dugué a terme exposicions de James Lee Byars, Franz West i Gary Hill, i també n’organitzà la collecció És membre de…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…

És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…

Començà imitant els cantants de blues i, a partir del 1969, evolucionà cap a un repertori de tipus rock Ha estat una de les estrelles del pop-rock més importants dels anys setanta, època en què assolí un èxit i uns nivells de vendes molt alts, que s’han mantingut des d’aleshores La capacitat d’integrar elements de diversos estils en cançons pop ideals per a les radiofórmules juntament amb les posades en escena en els seus concerts, on combina la interpretació musical amb un vessant de comediant paròdic i grotesc, li han donat una gran popularitat Entre els seus enregistraments de més èxit…

Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan…

Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv  a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també dels canals…