Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
The Caroline Divines
Nom amb què han estat designats els teòlegs anglicans del s XVII, especialment els que visqueren en temps de Carles I (1625-49) i de Carles II (1660-85).
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa…
Jordi Malé i Pegueroles
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític literari.
Professor a la Universitat de Lleida Interessat per la literatura del segles XIX i XX, també ha treballat sobre la història i la crítica literària contemporània amb estudis sobre Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Yxart, Marià Manent o Joaquim Molas Estudiós de l’obra de Carles Riba, ha publicat Carles Riba i el noucentisme Les idees literàries 1913-1920 1995, Poètica de Carles Riba Els anys del postsimbolisme 2001 i Carles Riba i la traducció 2006 També és autor d’un estudi sobre Auques i ventalls 1995 de Josep Carner i de…
Josep I
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i arxiduc d’Àustria (1705-11), rei d’Hongria (1687) i rei de Romans (1690).
Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc CarlesCarles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic
Unifred
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864).
La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb…
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra…
Kussrov i Corma
Música
Família de pianistes.
Ernestina Corma Barcelona 1896 — Buenos Aires 1960 fundà a Buenos Aires 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica Els seus fills Carles Kussrov i Corma Barcelona 1919 i Giocasta Kussrov i Corma Barcelona 1923 —casada el 1938 amb Ernest Xancó — esdevingueren famosos per les seves actuacions en plena infantesa amb el nom artístic Carles Corma i Giocasta Korma 1930, amb Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts Ambdós han dirigit l’acadèmia de Buenos Aires conjuntament, dirigida només per Carles des del 1954, any…
tores de la Mata
Accident litoral dels municipis d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
punta del Fang
Cap
Accident litoral dels municipis d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
port dels Alfacs
Accident litoral dels municipis d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià).