Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
el Pont de Cabrianes
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent i Navarcles (i, a 200 m, encara els d’Artés i Calders).
També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el…
col·legi
Dret administratiu
Corporació de dret públic integrada per persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis professionals al…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors…
Centre Escolar Catalanista
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d’octubre de 1886 per un grup d’estudiants universitaris com a filial del Centre Català.
En fou elegit primer president Martí Roger En produir-se l’escissió del Centre Català 1887, la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís La seva tendència era socialment conservadora, però d’una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91 Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92 Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó El 1889 intervingué en la…
eloi
Sant Eloi(1449), representació que féu Petrus Christus (1420?-1473) de sant Eloi (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Història
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.
Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots…
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica…
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Folklore
Institució creada pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya per a assumir la tasca de recerca, documentació i projecció de la cultura popular catalana.
La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en collaboració amb…
Francesc Robuster i Sala
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).
Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona 1578, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona Nomenat bisbe d’Elna 1589, regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic 1598 Fou president de la generalitat de Catalunya 1581 A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros , i els cadells, de robusters Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que…
Berenguer Sunifred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu…