Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana
Art
Historiador de l’art.
Desè comte de Casal i primer marquès d’Alginet Senador i membre de l’Academia de San Fernando 1922 Collaborà en diverses publicacions Especialista en ceràmica, publicà treballs sobre la porcellana d’El Buen Retiro, la ceràmica de Toledo i el detallat estudi, encara no superat, Historias de la cerámica de Alcora segona edició el 1945
Salvador Escrig
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles —d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825— i a la de Joaquim Martínez Autor de projectes urbanístics i de comunicacions Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans 1830
Guillem de Boladeres i Romà

Guillem de Boladeres i Romà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15
Eduard Bertran i Rubio

Eduard Bertran i Rubio
© Fototeca.cat
Metge.
Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903
Nikolaj Gennadijevič Basov
Física
Físic rus.
Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes
Francesco Bartolozzi
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat
Francesc Barjau i Pons
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Fou catedràtic de llengua hebrea a la Universitat de Sevilla 1895-1904 i a la de Barcelona 1904-22 És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yeda'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Jean Sylvain Bailly
Astronomia
Història
Astrònom i polític francès.
Diputat pel tercer estat, esdevingué popular i fou elegit president del consell municipal de París el 1789 Volent evitar desordres, manà de carregar contra la multitud el 17 de juliol de 1791 Fou guillotinat el 1793, durant el període del Terror Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de París Publicà diversos estudis sobre la història de l’astronomia
Sergej Pavlovič Korol’ov
Història
Enginyer aeroespacial ucraïnès.
El 1933 treballà en el desenvolupament del coet de propergol líquid GIRD-09 Cap de la secció de coets del nou institut d’investigació científica del Moviment Reactiu des del 1934, fou l’artífex dels programes espacials soviètics Vostok , Voskhod i Sojuz Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, i rebé el premi Lenin
Alexandre Bulart i Rialp
Literatura catalana
Dret
Advocat i escriptor.
S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner
,