Resultats de la cerca

La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista

Estudià a Perpinyà i a París Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona i després a la del teatre de Perpinyà Organitzà 1860 i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat Fou també director de l’escola municipal 1868 i de l’escola nacional 1884 de música de Perpinyà Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i a la història Fou director de l’Escola Normal d’Osca És autor d’un Diccionario Municipal de Cataluña 1915 i de la monografia Falset 1915 Lectures FUSTÉ, RM Bibliografia de Falset les publicacions periòdiques de Falset del 1909 al 1936 , Diputació de Tarragona / Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990

Fundat el 1981, el primer equip ascendí ràpidament a segona divisió estatal Durant els anys noranta jugà en categories territorials, creà l’escola de bàsquet i fomentà els equips de base El sub-21 fou campió de Barcelona i de Catalunya, i el júnior subcampió de Catalunya El 2003 ascendí a la Copa Catalunya, on juga habitualment El 2004 es traslladà al Parc Esportiu Municipal de Guiera

Fundat el 1971, se centrà en la natació, tot i que també creà seccions de salvament i socorrisme, basquetbol, futbol, gimnàstica, tennis de taula, karate, ciclisme i excursionisme Cal destacar l’esportista Albert Gelis, que obtingué quatre diplomes paralímpics en 100 m lliure, papallona i esquena i en 200 m estils als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Fa ús de les installacions de la zona esportiva municipal

Fou fundat el 1997 arran de la fusió dels clubs UD Sant Antoni de Llefià, ADB Sant Morí i Llefià Atlètic Competí en la primera categoria territorial les temporades 2004-06 i 2009-11 L’any 1999 formà una escola de futbol, que disposa de vint equips distribuïts per totes les categories de base Juga al terreny municipal de la Rambla de la Solidaritat