Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
belleraca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçada, de fulles grosses, palmatisectes, glabres i verdes pel revers, i grans umbel·les amb fruits arrodonits.
Es fa als prats dalladors de muntanya, sobretot al Pirineu
herba tora
Herba tora
peganum (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, fulles profundament palmatipartides, de flors grogues, en raïm, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats i en roquissars de l’alta muntanya
Josep Llaudó Majoral
Josep Llaudó Majoral
Arx. Família Llaudó
Excursionisme
Excursionista.
Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu catalanisme el portà,…
el Fener
Antiga caseria
Antiga caseria de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna
fonollada negra
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades i dentades, de flors vermelloses agrupades en raïm i de fruits capsulars.
Es fa en camps i en herbassars de la muntanya mitjana
gram d’olor
Botànica
Planta herbàcia de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tiges de 10 a 80 cm, de fulles estretes i d’espícules reunides e tirs.
Es fa sobretot en parts silicícoles de muntanya mitjana i alta
jonça
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de tiges junciformes, de fulles reduïdes a beines basals i de flors blaves.
Es fa en prats secs de la muntanya mediterrània i submediterrània
seslèria
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies, de fulles allargades, d’inflorescències espiciformes cilíndriques o ovoides, d’espícules generalment biflores i de lemmes truncats i amb dents o arestes curtes.
Consta de poques espècies, entre les quals Scoerulea , exclusiva de muntanya
carritxar
Geobotànica
Comunitat vegetal on domina el càrritx.
Ocupa grans extensions a la muntanya mallorquina, afavorit sobretot pels incendis
herba esquellera
Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana