Resultats de la cerca
Es mostren 13138 resultats
Barcelona Búfals
Futbol americà
Club de futbol americà de Barcelona.
Fou fundat el 1988 per Jaume Tamareu, Antoni López, Pere Calvo i Ramon Calvo amb el nom de Búfals de Poblenou, seguint l’impuls del club pioner Badalona Dracs Fou un dels membres fundadors de la Federació Catalana de Futbol Americà 1989 i aconseguí el subcampionat de la primera Lliga Catalana, creada la temporada 1988-89 i en què participaven quatre equips Guanyà dues Supercopes de Catalunya 1993, 1996 Posteriorment passà a anomenar-se Barcelona Búfals Participa en la Lliga espanyola de futbol americà LNFA i en la Lliga Catalana, on quedà segon classificat Disposa d’equips en…
José Gonzalo Zulaica Arregui
Música
Compositor i musicòleg basc, conegut amb el nom de religió de José Antonio de Donostia.
Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca…
Casarilh

Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, a llevant de l’antic terme d’Escunyau.
L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la ville de…
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa de llet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora de l’infant a les activitats de la dona i la família, de manera que també ell quedi satisfet En…
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les cartes abatudes…
octava
Literatura
Combinació rimada de vuit versos.
L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la…
Joaquim Paüls Bosch
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona 1979-93, en el qual jugà fins a la seva retirada Conquerí sis Copes d’Europa 1980-85, un Mundial de Clubs 1982, una Recopa d’Europa 1987, una Copa de les Nacions 1980, sis Lligues 1980-85 i quatre Copes d’Espanya 1981, 1985, 1986, 1987 Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món 1980 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip 1993-95 Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la…
Sant Joan de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Estela funerària fixada sobre el mur del cementiri actual procedent de l’antic fossar parroquial, que té gravada una creu grega de braços exempts JM Miró Aquesta església és situada al petit poble abandonat de Cabestany, al sud-est de Montoliu Mapa 34-15 390 Situació 31TCG566048 Cabestany és al costat de la carretera L-243, passat el poble de la Guàrdia Lada en direcció a Vallfogona de Riucorb CPO Història No tenim notícies històriques d’època medieval sobre aquesta església, si bé el lloc és documentat des de l’any 1075 Fou i encara és una església sufragània de la parròquia de…
Níger 2013
Estat
Els atemptats d’Arlit i Agadèz, les negociacions per a l’alliberament de quatre ostatges francesos i la ruptura del Govern d’unitat van marcar l’agenda política del país sahelià En els atemptats, simultanis el 23 de maig en una caserna militar a Agadèz i una mina d’urani a Arlit de la societat francesa Areva, hi van morir unes 25 persones, en bona part militars nigerins La doble acció terrorista va ser atribuïda al Moviment per la Unicitat i la Gihad a l’Àfrica de l’Oest MUGAO, que controlava el nord de Mali abans de la intervenció militar francesa En les negociacions, que van…
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…