Resultats de la cerca

Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó…

L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial

Després del conflicte entre el Justícia Major d’Aragó i la Inquisició, se celebren les Corts de Tarassona Augmenta el poder reial a Aragó i disminueix el del Justícia Major i el de la Diputació

És un abreujament de l’expressió antiga něgusa nagast corresponent a la grega βασιλεύς βασιλέων, ‘rei de reis’ i significa ‘rei’ i ‘emperador’ Tornà a formar part del protocol reial a partir de Menelik II

Competí durant la dècada de 1980 pel Reial Club Marítim de Barcelona En categoria vaurien, fou campiona de Catalunya en diverses ocasions i campiona d’Espanya 1981, sempre al costat de la seva germana Patrícia

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya de quatre amb timoner 1949 i vuit amb timoner 1951 Aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món 1951 en quatre amb timoner

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió de Catalunya enoutrigger de quatre amb timoner 1964, tant en categoria juvenil com absoluta També, aconseguí un subcampionat de Catalunya en iol de dos 1966

En representació del Reial Club Deportiu Espanyol, fou el primer campió català i espanyol de la prova de 3000 m obstacles 1930 També guanyà la prova de neòfits de la Jean Bouin l’any 1930

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en diferents ocasions, sempre com a timoner en quatre amb timoner 1933, 1934, en dos amb timoner 1935 i en vuit amb timoner 1948

Davanter que acabà en la posició de migcampista, jugà al Real Madrid i el Deportivo de la Corunya abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1996-98 Jugà al Mèrida abans de retirar-se