Resultats de la cerca

El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar

Es casà a 12 anys amb Lorenzo dei Ponziani, del qual tingué tres fills Gràcies als béns del marit, es pogué donar a una gran activitat caritativa Per ajudar els hospitals fundà 1425 la congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nuova, dites, més tard, de Tor de'Specchi Vídua, es féu religiosa i esdevingué superiora general de la congregació Fou canonitzada el 1608 La seva festa se celebra el 9 de març

Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros

Estudià a Madrid i amplià estudis amb Luigi Mancinelli Dirigí la banda del cos d’enginyers de Madrid 1897 i més tard la municipal de Sant Sebastià Guipúscoa Fou catedràtic de conjunt instrumental del conservatori de Madrid i mestre de la capella reial de música Dirigí òperes al Teatro Real i sèries de concerts a diverses ciutats Compongué prop de cinquanta sarsueles, com Los amarillos i El naranjal , peces per a piano i música instrumental

Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina 1926 Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39 Més tard formà part de la conselleria de finances El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Els iroquesos eren agricultors, i llur societat era de tipus matriarcal La unió de les cinc tribus iroqueses més importants — cayuga , mohawk , oneida , onondaga i seneca —, coneguda com a “Lliga de les Cinc Nacions”, els convertí en els enemics més perillosos amb qui lluitaren els blancs, primerament els francesos i més tard els anglesos i nord-americans Avui dia, reduïts a uns 5000 individus, habiten en reserves a l’estat d’Oklahoma

Treballà de tipògraf i collaborà a Idea Nova  i El Igualadino Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard La Autonomía , de Reus, i El Campesino , de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922