Resultats de la cerca

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

Competí amb el CN Barcelona 1986-91, equip amb el qual assolí el títol de 100 m braça en quatre Campionats de Catalunya 1986, 1988, 1989, 1990 i en sis d’Espanya 1986-91 tot millorant els rècords nacionals i estatals cinc vegades Competí durant un any amb el CN Terrassa 1993 i assolí el Campionat de Catalunya i d’Espanya en 50 m braça Fou internacional en 44 ocasions, i olímpic a Seül 1988 Té la medalla de Serveis Distingits de la Reial Federació Espanyola de Natació en categoria de bronze i d’argent

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

S’inicià a l’Atlètic Terrassa de la mà de Josep Planas Posteriorment competí pel FC Barcelona Fou campió d’Espanya dels 20 km marxa en pista cinc anys seguits 1969-73, període durant el qual guanyà dos cops el campionat català en ruta 1972, 1973 i tres el de pista 1971, 1972, 1973 L’any 1974 fou subcampió d’Espanya dels 20 km En l’àmbit internacional, fou subcampió dels 20 km marxa en els Jocs Mediterranis 1971 i participà en dues Copes del Món 1973, 1975

Ha militat en el Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, el Centre Excursionista de Terrassa i el Club Esportiu de la Vall d’Aran Fou campiona d’Espanya juvenil 2006, 2007, i de Catalunya absoluta 2005-08 Ha participat en el Campionat del Món júnior, les Olimpíades Universitàries d’Hivern de Torí i diversos campionats internacionals La temporada 2007-08 disputà el Circuit South American Cup Formà part de la selecció espanyola 2004-09 Fou escollida millor Esportista Catalana Femenina de l’Any dues vegades Fa d’entrenadora al Club May Luengo Racing Ski Team

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià

En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland  per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar

Entre els dies 4 i 14 de juliol se celebra a Barcelona la tercera edició dels World Roller Games, el mundial de patinatge sobre rodes de la Federació Internacional de Patinatge Els jocs acullen 4120 esportistes que competeixen en onze disciplines, i el nombre d’espectadors és d’uns 140000 Nou de les tretze seus són a Barcelona i la resta a Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat i Terrassa Itàlia s’endú el major nombre de medalles 63, 21 d’or, empatant amb Colòmbia

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958