Resultats de la cerca
Es mostren 100284 resultats
manillar

Manillar d’una bicicleta
Jeancliclac | Dreamstime.com
Transports
Mànec doble col·locat a la part anterior dels vehicles de dues rodes (bicicletes i motocicletes) i d’alguns de tres (motocarros) que serveixen per a agafar-s’hi i canviar de direcció.
braguer

Braguer d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tac de fusta, generalment en forma de barril, amb diverses perforacions que serveixen per a subjectar les bunes de la cornamusa i permetre que aquestes es connectin amb el sac o dipòsit d’aire.
bufador

Bufador d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit tub de fusta, de perforació cilíndrica, que serveix de conducte per a omplir d’aire el bot de la cornamusa.
També rep el nom de bufeta o tudell
canal

Canal d’una flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conducte situat a l’extrem superior d’alguns instruments aeròfons que dirigeix el corrent d’aire cap al bisell.
D’aquesta manera, en ser tallat per aquest -anomenat també trencavents-, l’aire es posa en vibració i produeix el so inicial de l’instrument El canal està limitat generalment pel tascó, o bloc, que obtura parcialment la part superior del tub
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…
cap

Cap d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els cordòfons de mànec -especialment en els d’arc-, extrem del mànec més allunyat de la caixa de ressonància.
Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval
filadora de cap obert

Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’…
la Setmana Tràgica
Aixecada d’una barricada durant la Setmana Tràgica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona pel juliol del 1909.
L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern d’ Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més…