Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
Oion
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc, situat al N de l’Ebre i delimitat a l’E per Navarra i al S per La Rioja.
Les activitats econòmiques principals deriven de l’agricultura, la ramaderia i la indústria alimentària elaboració d’olis, farina i conserves El nucli urbà manté un bon nombre d’edificis notables
castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
© C.I.C - Moià
Castell
Nom popular de l’antic castell de Castellterçol (Moianès), situat al S de la població, en un petit pujol al centre d’una vall.
El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el 898, i des…
Su
Poble
Poble (721 m alt.) i antiga quadra del municipi de Riner (Solsonès), al S del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Sant Maurici de Greulera
Santuari
Santuari del municipi d’Illa (Rosselló), al S del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.
Sant Martí d’Alenzell
Possessió del municipi de Vilafranca de Bonany (Mallorca ), al S i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de…
castell de Sant Felip

Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per…
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
cala de Penyes Roges
Cala
Cala de la costa occidental de Mallorca, al S de la península d’Andratx, dins el terme de Calvià, al nord del banc d’Eivissa.
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment