Resultats de la cerca
Es mostren 395915 resultats
Riudovelles
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat al NE del terme, en un turó (450 m) al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil, a 100 m de la carretera de Tàrrega a Guissona.
El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’algunes cases…
Riudeperes
Història
Antiga domus o casa forta del poble de Sant Martí de Riudeperes, al municipi de Calldetenes (Osona).
És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV
Rin de la Carrasca

Vista de Rin de la Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat situat a tramuntana del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), sobre els contraforts de la serra del Jordal.
Resten els murs de les dues cases que el formaven, Rin de Dalt i Rin de Baix, de l'església de Sant Vicenç, del segle XII, i d'un trull de vi A prop, hi ha una borda rehabilitada i una casa de nova construcció, vinculades a Rin de Dalt i Rin de Baix, respectivament
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…
puig Peric

Vista del puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
Pergine Valsugana
Ciutat
Ciutat de la província de Trento, al Trentino-Alto Adige, Itàlia.
És dominada, a l’E, per un castell del s XV
Perge
Història
Antiga colònia dòrica a la regió de Pamfília, a l’Àsia Menor.
Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones
Pèrgam

L’altar de Pèrgam
Ciutat
Antiga ciutat de Mísia, a la vall del Caicos, a uns 20 km de la mar Egea.
Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…
Los Pérez
Caseria
Caseria del municipi de Begís (Alt Palància), situada al S del poble.
basílica de son Peretó
Basílica paleocristiana del terme de Manacor (Mallorca), al NE de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.
Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment per a les visites