Resultats de la cerca
Es mostren 7666 resultats
Confederació Gimnàstica Catalana
Gimnàstica
Organisme antecedent de la Federació Catalana de Gimnàstica fundat el 1923.
Impulsat pel doctor Carles Comamala, agrupà l’activitat dels gimnasos que s’havien anat creant a Barcelona des del 1860 La Guerra Civil n’estroncà les activitats i l’any 1946, en quedar-se la Confederació sense president, la federació espanyola impulsà una delegació a Catalunya, que el 1947 acabà convertint-se en la Federació Catalana de Gimnnàstica, fet que suposà la fi definitiva de la Confederació
Francesc Mussons Trullols
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà durant la dècada de 1950 i la de 1960 Participà en diverses competicions espanyoles i en matxs llatins El 1962 guanyà el Trofeu Governador Civil de tir amb pistola El 1966 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Formà part del comitè tècnic i del jurat en Campionats de tir provincials, i fou vicepresident del club als anys seixanta
Pere Pi Castelló
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
Joan Rovira i Roure
Periodisme
Història del dret
Periodista i advocat.
Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil
Andrej Andrejevič Vlasov
Història
Militar
General rus.
De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca
Bartomeu Valperga i Simó
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior 1611-13 Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa 1617
Onofre Bartomeu Ginard
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
Sigfrid Català i Tineo
Història
Dirigent obrer.
Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi