Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Julio Félix Rubio Marqués
Esgrima
Tirador, tècnic, directiu i àrbitre.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant Ignasi, i entre…
Emiliano Skufca Vieitez

Emiliano Skufca Vieitez
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
El 2002 es feu soci del Club Natació Barcelona i s’especialitzà en paleta de cuir i pala curta Saguer, amb la selecció espanyola, guanyà la Copa del Món 2007 i assolí el subcampionat 2006 de paleta de cuir Amb Carles Sanz conquerí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08, que també guanyà amb D Caballero 2009 i Laskoiti 2010 Es proclamà campió del món en paleta…
generació Nocilla
Grup literari espanyol.
L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la…
Mecalux
Economia
Empresa catalana de sistemes d’emmagatzematge.
L’origen fou un petit taller per a fer prestatges lleugers fundat al final de la dècada de 1960 per José Luis Carrillo a Barcelona L’empresa, transformada en especialista en sistemes d’emmagatzematge, es començà a internacionalitzar entre els anys vuitanta i noranta del segle passat, un procés que s’intensificà els anys posteriors amb la sortida a borsa el 1999 Un dels grans salts el féu el 2005 amb la compra del grup Esmena, especialitzat en la producció i la installació de grans obres, i amb l’adquisició d’una divisió d’automatització de magatzems de ThyssenKrupp La família…
cinema bolivià
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Bolívia.
S'inicià el 1912 amb Luis ECastillo i, entre les produccions de cinema mut, destaquen La gloria de la raza 1926 de LCastillo i APosnansky i Wata-Wara 1929 de JMVelasco L’any 1936 fou realitzat el primer llargmetratge sonor La guerra del Chaco El 1953 hom creà l’Institut Cinematogràfic Bolivià, organisme dirigit per WCerruto i que es dedicà, especialment, al documental En aquesta època destaca la figura de JRuiz Vuelve Sebastiana , 1953 La vertiente , 1958, etc Els anys seixanta i setanta sobresurt la figura de JSanjinés amb les pellícules Ukamau 1966, que donarà nom a un grup…
Arturo Ripstein
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…
Rafael Moragas i Maseras
Periodisme
Música
Periodista i crític musical.
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis…
,
Antonio Elorza Domínguez
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb Juan JTrías,…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia
Historiador.
Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…