Resultats de la cerca

Es troba àmpliament distribuïda en diferents teixits animals i vegetals, com també en microorganismes, i hom l’ha obtinguda purificada del sèrum de conill d’Índies És una amidasa molt específica i no actua sobre la L-glutamina, la DL- a -metilasparagina, la L-homoglutamina, l' a -oxosuccinamat i l' a -oxoglutaramat També ha estat purificada la L-asparaginasa del llevat Tot i aprofitant la seva activitat citostàtica, s’usa en la terapèutica anticancerosa i particularment en el tractament de la leucèmia

Fill de Gérard Depardieu , actuà en una trentena de films i també en sèries de televisió Destaquen les seves interpretacions a Tous les matins du monde 1991, d’Alain Corneau, film en el qual interpretà el jove Marin Marais que en l’edat adulta fou interpretat pel seu pare Les Apprentis 1996, de Pierre Salvadori, premi César al millor actor novell, i Pola X 1999, de Leos Carax, per la qual fou guardonat com a millor actor al festival de cinema de Gijón

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932

Duc d’Elchingen i príncep de Moscova Mariscal des del 1804, participà en les batalles de Jena 1806 i de Friedland 1807 El 1808 fou enviat a la península Ibèrica, on actuà a Galícia, a Astúries i, després, a Portugal 1810 Després de participar en la campanya de Rússia 1812, aconsellà l’abdicació a Napoleó i passà a collaborar amb els Borbó, però s’uní de nou a Napoleó durant els Cent Dies, i després de Waterloo 1815 fou detingut i executat

Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí

Especialista en economia bèllica, actuà com a assessor i representant dels EUA a la comissió de reparacions de guerra després de la Primera Guerra Mundial, i durant la Segona fou president de la junta d’indústries de guerra Collaborà des del 1939 amb el secretari d’estat Byrnes, i des del 1943 fou membre del brain trust de Roosevelt El 1946 formà part de la delegació dels EUA a la comissió de l’energia atòmica de l’ONU, on elaborà el pla Baruch

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat