Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
manufactura de Sèvres
Manufactura reial de porcellana fundada a Vincennes el 1740, traslladada a Sèvres el 1756 i nacionalitzada per Lluís XV el 1759.
Sota la direcció de JJBachelier inicià una valuosa producció original, amb porcellanes decoratives dissenyades per Duplessis que figuraven escenes galants i de gènere Foren sobretot apreciades les figuretes en bescuit, sense envernissar, modelades per EMFalconet Fins el 1768, que s’introduí la mateixa pasta dura que utilitzaven els artesans xinesos i japonesos, la producció de Sèvres consistia exclusivament en pasta tendra Els temes galants s’anaren substituint pels clàssics des del 1781, fins a arribar a les rígides formes neoclàssiques de l’Imperi L’any 1793 la Convenció convertí la…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de Miquel III, féu…
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren la majoria de…
Estée Lauder
Economia
Empresària nord-americana.
Sota la influència del seu oncle John Sotz, un químic que havia elaborat diverses cremes per a les mans, a partir de la dècada del 1920 començà a elaborar cremes facials de manera artesanal L’any 1946, gràcies al suport de l’empresari holandès Arnold Lvan Ameringen, creà l’empresa que porta el seu nom Pionera de les promocions personals dels seus productes a les consumidores i de l’elaboració de cosmètics per a homes, amb els anys, l’imperi Estée Lauder, que comprèn cinc companyies independents Estée Lauder, Clinique, Prescriptives, Aramis i Lauder for Men, es convertí en un gegant del sector…
Alexander von Bach
Història
Polític conservador austríac.
En esclatar la revolució del 1848 fou elegit membre de l’assemblea constituent i, més tard, ministre de justícia perseguit per la nova insurrecció del 6 d’octubre, es presentà a l’emperador a Olmütz Olomouc i formà part del govern de resistència del príncep Schwarzenberg com a ministre de justícia i com a ministre de l’interior La seva política esdevingué cada cop més conservadora i partidària de la centralització i germanització de l’imperi sistema de Bach , acompanyada d’algunes reformes socials Malgrat la confiança de l’emperador i de l’avantatjós concordat amb la Santa Seu 1855, els…
Rosa Ricart i Ribera
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38, el 1939 treballà a la biblioteca de la mateixa escola i, posteriorment, a la Biblioteca de Catalunya Tot i això, la major part de la seva vida laboral la passà a la biblioteca de l’Institut Britànic a Barcelona, entre el 1945 i el 1981, any que es jubilà El 1974 fou escollida la primera presidenta de l’Associació d’Antigues Alumnes de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i entre el 1975 i el 1977, presidenta de l’Associació de Bibliotecàries, antecedent de l’actual Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya El…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes reaccions contra…
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
Constantí V
Història
Emperador bizantí (741-775).
Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs 740 Derrotà el seu cunyat Artavasdos 742, que havia usurpat el tron Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards 751 Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble 754 Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i enterboliren les…
J. Lee Shneidman
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Universitat de Nova York i es doctorà a la de Wisconsin 1957 Després d’una breu estada a Europa i al nord d’Àfrica, retornà als EUA i fou professor a la Universitat Fairleigh Dickinson Fou catedràtic d’història medieval a l’Adelphi University i al University Seminar on the History of Legal and Political Tought and Institutions de la Universitat de Columbia, a Nova York L’any 1970 publicà en anglès un estudi sobre l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó, que fou traduït al català, en dos volums, com L’Imperi catalano-aragonès 1200-1350 1975 Fou, també, editor de Spain of…