Resultats de la cerca

Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi

És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès abril del 1543 juntament amb el seu segon, lo Biscaio , i setze dels seus, tots ells executats a Barcelona el 18 de juliol de 1543

Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI , però el rei Jaume II l’obligà a permutar-lo amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest Pego, Xaló i Laguar Participà en l’expedició de Granada 1311

Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309 El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar , administrat pel seu germà Jaume Desvilar i després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu 1401

Fou un dels primers practicants d’aquesta modalitat a Catalunya Competí durant el període 198695, principalment pel Club Ciclista Manlleuenc Disputà cinc Campionats del Món i fou dos cops campió 1993, 1995, segon dues vegades i tercer una altra Es proclamà campió d’Espanya 1991, 1993, 1995 i guanyà el Campionat dels Països Catalans i el Trofeu Generalitat, entre d’altres

Interior del CAD Irabia Beisbol de Pamplona al principi dels anys noranta Aconseguí diverses vegades el segon lloc a la Lliga i el 1991 participà per primera vegada a la Recopa d’Europa de clubs Amb la selecció estatal aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1991 i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la Copa Intercontinental 1993

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona i el 1960 passà a formar part del primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1965 La seva posició al camp era la de tres quarts centre Jugà diversos partits amb la selecció espanyola júnior i un partit amb la selecció estatal absoluta Es retirà l’any 1969