Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
Sant Valentí del Penedès
Comanda de l’orde de l’Hospital, al lloc de les Cabanyes (Alt Penedès).
Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135 Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798 Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca L’any 1306 es feu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria a Vilafranca El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar La casa de les…
Sant Joan d’Avellanet
Església
Església del municipi de Bagà (Berguedà), situada al peu dels cingles de la Torre, a la dreta del Bastareny, aigua amunt de la vila.
És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà
Sant Julià dels Garrics
Església
Església del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’W de Sisquer, a la dreta del riu de Bona, afluent per la dreta del riu de la Vansa.
Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes
Sant Cristòfol de Pallars
Església
Església del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), a l’E del terme, a la plana.
Fou sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà d’Amunt, i de Santa Eulàlia de Ronçana Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425 i refeta poc després Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes
Sant Esteve d’Umfred
Monestir
Petit monestir situat a la vall d’Alp (Baixa Cerdanya), prop de la Molina.
En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles
Sant Feliu de Veri
Poble
Poble (1 415 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que comprèn, a més, els pobles de la Múria, Buielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
Sant Pere del Puig
Caseria
Ermita
Caseria disseminada i ermita del municipi de la Selva del Camp (Baix Camp), a l’W de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d’en Cama.
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…
Sant Valerià de Robers
Església
Església del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, tocant a Lliçà de Vall.
És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas