Resultats de la cerca

Fundada el 1958 i vinculada a la Companyia de Jesús, els seus plans d’estudi ofereixen una gran varietat de programes de gestió a diversos nivells, generals i especialitzats, com també de coneixements de suport com ara idiomes Està associada a les principals organitzacions mundials de gestió empresarial i disposa de programes d’intercanvi als països de la Unió Europea i els EUA Des del 1991 és integrada a la Universitat Ramon Llull És un dels pocs centres docents de l’Estat espanyol que ha obtingut l’acreditació de les principals institucions internacionals d’avaluació Té acords de…

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…

Durant els anys trenta exercí de redactor al diari El Matí Entre el 1932 i el 1936 participà en diferents Jocs Florals, on fou premiat per proses de caràcter històric sobre el passat mariner de Lloret i per narracions morals El 1933 fundà el periòdic quinzenal Aires Lloretencs És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961,  Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970, La cultura tradicional i el parlar de Lloret 1989, en collaboració amb C Rebollo Tibau, El ballet clàssic català 1984, Diccionari de veus populars i marineres…

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública i dugué a…

Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…

Estudià durant un temps breu al Conservatori de París i el 1974 ingressà a l’Opéra-Studio i debutà com a primera dama en unes funcions estudiantils de La flauta màgica El 1977 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lió, on desplegà una important activitat com a cantant, fins a arribar a protagonitzar obres de Ch Gounod Mireille , CM von Weber El caçador furtiu i WA Mozart Così fan tutte El 1982 debutà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Il turco in Italia i el mateix any cantà al Teatro Colón de Buenos Aires Benvenuto Cellini i Le Comte Ory A partir d…

Formà part del cor de la Volksoper de Viena i posteriorment estudià cant al conservatori de la mateixa ciutat Debutà com a contralt el 1927 a Chemnitz El 1929 participà en una producció de la Tetralogia wagneriana a París, i dos anys després ingressà en la companyia de la Staatsoper de Berlín, on debutà com a Helena en Les vespres sicilianes El 1933 cantà a Buenos Aires com a membre integrant de la Wiener Staatsoper, i l’any 1935 fou Brunilde La valquíria al Covent Garden de Londres, sota la direcció de T Beecham Hi tornà les tres temporades següents, i hi reaparegué el 1951 La temporada…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-55, els…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i Eugène Bigot…