Resultats de la cerca
Es mostren 11362 resultats
Manuel Penella i Raga
Música
Músic.
Fou el primer director de l’Escola Municipal de Música de València Fundà l’Orfeó Valencià 1869 És autor de cançons líriques i didàctiques
Francesc Llinares
Arquitectura
Arquitecte.
Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d’Albacete, fou l’autor de la construcció de l’esmentat convent acabat el 1672
Mateu Calderó
Disseny i arts gràfiques
Mestre il·luminador.
Documentat del 1391 al 1446, és autor d’una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una calligrafia excellent
François Le Métel de Boisrobert
Teatre
Dramaturg francès.
Fou un dels precursors de l’Académie Française 1634 És autor de Pyrame et Lysimène 1633, La belle plaideuse 1655, La belle invisible 1656
Lorenzo Bellini
Metge italià, professor d’anatomia a la Universitat de Pisa i metge dels ducs de Toscana.
Autor d’un estudi bàsic sobre l’estructura del ronyó 1662, són també importants les seves aportacions sobre la fisiologia del sentit del gust
Vasilij Ivanovič Baženov
Arquitectura
Arquitecte rus de formació francesa.
Féu, en estil clàssic, un projecte de reconstrucció total del Kremlin de Moscou ~1772 És autor del Nou Arsenal de Sant Petersburg 1768-69
Matteo Bartoli
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià, professor de la Universitat de Torí (1907), director de la secció romànica de l’Archivio Glottologico Italiano (1926), promotor de l’Atlante linguistico italiano, en curs de preparació, i representant de la neolingüística o lingüística espacial.
És autor de Breviario di neolinguistica en collaboració amb Giulio Bertoni, 1925, Introduzione alla neolinguistica 1925 i Per la storia del latino volgare 1927
Faḫr al-Dīn Banākitī
Historiografia
Literatura
Historiador i poeta persa.
És autor de la Ta'rih-i Banākitī ‘Història de Banākitī’, 1317, resum i continuació de la compilació de Rašīd al-Dīn Faḍl Allāh
Benoît Otger
Arquitectura
Arquitecte francès.
Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals
El ruedo ibérico
Nom donat per Valle-Inclán a un cicle novel·lístic que comprèn La corte de los milagros (1927), Viva mi dueño (1928) i Baza de espadas, aquesta publicada pòstuma el 1958.
Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat